Ahir va ser la despedida amb uns jugadors, on el que no plorava, pagava amb la mirada... mai m'he sentit tant culpable d'alguna cosa com aixó. Uns pares, que mai havia vist en tant silenci com quan m'escoltaven parlar mentres se'm trencava la veu.


Mai hagues pogut imaginar que dificil se'm faria dir adeu. Avui no he sortit de casa en tot el dia, no tenia ganes de fer res.... Amb alguns jugadors hem parlat per telefon, d'altres via internet... Encara es massa aviat i pertant, encara ens necessitem mutuament. Es una sensacio estranya. Crec que per les dues parts ens volem seguir tenint.... es un quiero y no puedo, i la rabia i la impotencia es odiosa.



Avui es el meu primer dia, des de que tinc 15 anys en que em trobo sense equip, i es una situació rara... tinc plans de futur, pero no saber que fare dilluns, m'angoixa molt. No se si sabre estar... pero el cas es que m'haure de fotre. El que si que tinc clar es que mentres no tingui equip, seguire disfrutant dels meus nanos cada cap de setmana q pugui.



Sou eterns, no patiu...

Toni.

Autor: Cindy

Ànims Toni!!!!!!!