Ja casi fara un any que vaig haver d'escriure aqui sobre Isma, el meu crack.

Avui ho he de tornar a fer. L'artista es va estampar contra un arbre amb la moto, i despres de pasar alguns dies a la UCI, ara ja esta en planta. Escric desde la calma, despres de veure'l se que esta bé i que aviat estara a casa recuperant-se i esperar tornar a fer algun q altre toc amb la pilota. En té ganes.

Peró el cami pel passadis se m'ha fet llarg, i no m'agradaria imaginar-me el que sentiria la seva mare al fer-lo per primer cop, avans de poder veure al seu fill, just un any despres de la mort del seu pare. Tot ens enssenya. I tot i que l'accident ha estat fortuit, no sen's escapa a ningú pensar en "quina mala sort te aquesta familia".

Aqui es queda tot, en un text on només expresso sensacions, mes agradables a la tornada que a l'anada, per sort.


Salut!
Toni.