A Mi Puta Bola!

divendres, 11 de Setembre de 2009

Operacion Pandemia




Avui es cel·lebren 8 anys de l'11-S.

Els que ho vem viure en directe, no ho oblidem. Avui veia les imatges en els informatius, i realment em recordava quan estava dinant, i la noticia d'ultima hora en que un avio s'havia estrellat "per accident" en una de les torres, i quan conectaven en directe s'estrellava la segona i l'informador ja no sabia que dir, ni com encarar-ho... ho recordo com si fes cosa de mesos... tota la tarda seguint les noticies, mil i una possibles versions, bulos, llegendes...

La por col·lectiva i el gran negoci que aixo suposa, ara amb la distància dels 8 anys es de les poques coses que m'esgarrifen. Els negocis amagats que hi han per damunt de tot aixó.

Aqui penjo un video per a que reflexioneu, sobre un cas de moda, com es la Grip Porcina, i el negoci que suposa.


 

Saluut!

Toni.


diumenge, 06 de Setembre de 2009

Donde sea, pero siempre hacia Adelante!



I que quan mirem endarrera, ens sentim orgullossos dels nostres pasos.

La vida esta basada en pendre desicions. Complicades, agradables, estranyes, arriscades... pero cal pendreles. Mai podem pensar en lo que pudo haver sido, sino en que fem el que fem, seguirem vivint.

Totes les desicions han de ser per avançar. Estancar-se o retroçedir no es bó. Avançar fa por, i pot no sortir be, pero i que? ningu ens ho podra treure.

Sense por i amb el cap ben amunt. La gent que apreciem estara amb nosaltres, digue'm el que digue'm. I qui no ho entengui, es perque no sap el que significa viure i creixer.


Salut i Endavant!
Toni.

divendres, 04 de Setembre de 2009

Historia de una mentira



Vivir no es solo existir, sino existir y crear, saber gozar y sufrir y no dormir sin soñar. Gregorio Marañón

Tots pensem que viure es maco, perque aixi ens ho ensenyen. Així ens ho fan creure els nostres pares, i acabem descobrint que ells son els primers que no disfruten com voldrien. Pero ens enganyen, perque clar, tots hem de pensar que la vida es maca.

Penso que si, que ho es, pero nomes si la vius com vols. Llastima que per aixo es necessitin diners. I els diners, tel's has de guanyar, ni que sigui deshonrradament... pero tels has de guanyar d'alguna manera (treballant, o enganyant).

Estem massa tencats en els borreguismes, ens movem per inercia, i acabem pecant igual que tots. Amb hipoteques, casats, amb mil i un lligams. Familiars, bancaris i contractuals.

I segurament, arribarem als 76 anys pensant que hem malgastat la vida. Pero tampoc es aixi. Amb la distancia, veiem que podriem haver fet altres coses, que en el seu instant no valoravem.

Siguem algo mes que aixo, ara que estem a temps, parem i pensem... que vull fer dema? el nostre cor ho sap avans que el nostre cap, aixi que escoltem-lo mes.


El secreto de la existencia humana no solo está en vivir, sino también en saber para qué se vive.
Fiódor Dostoievski

Puedo escribir y no disimular
es la ventaja de irse haciendo viejo
no tengo nada para impresionar
ni por fuera ni por dentro.

La noche en vela va cruzando el mar
porque los sueños viajan con el viento
y en mi ventana sopla en el cristal
mira a ver si estoy despierto.

Me perdí en un cruce de palabras
me anotaron mal la dirección
ya grabé mi nombre en una bala
ya probé la carne de cañón
ya lo tengo todo controlado
y alguien dijo no, no, no, no, no
que ahora viene el viento de otro lado
déjame el timón
y alguien dijo no, no, no

Lo que no llegará al final
serán mis pasos, no el camino.
No ves que siempre vas detrás
cuando persigues al destino.

Siempre es la mano y no el puñal
nunca es lo que pudo haber sido
no es porque digas la verdad
es porque nunca me has mentido.

No voy a sentirme mal
si algo no me sale bien
he aprendido a derrapar
y a chocar con la pared
que la vida se nos va
como el humo de ese tren
como un beso en un portal
antes de que cuente 10.

Y no volveré a sentirme extraño
aunque no me llegue a conocer
[...]
dejé de volar me hundí en el barro
y entre tanto barro me encontré
[...]
ahora sé que nunca volveré.


Salut!
2oni 6ons

dimecres, 02 de Setembre de 2009

Los niños felices




Avui, aprofitant les meves segne svacances, i avans de marxar d'estage amb l'equip, he aprofitat el mati, per sortir a pasejar pel centre. Feia anys que no ho feia, tenia com a excusa unes compres.

Cualsevol excusa es bona per sortir a caminar, i respirar el migmatí. Els obrers taladran les boreres, un soroll caracteristic d'un dia cualsevol a les 11 del dematí al carrer.

Pero hi ha una imatge que m'ha agradat molt. Dos nens, en una plaça jugant a pilota, caient al terra i rient com condenats. Desorientats, sense tenir ni idea de quina hora era, ni que havien de fer a la tarda, simplement vivint aquell moment, disfrutant d'una estona en el parc, jugant, simplement aixó. Jugar i riure, res mes que aixo.

M'ha agradat i m'ha fet pensar molt... que maco, jo de gran, vull ser com ells.

Pares i mares del mon, compreu menys videoconsoles, i porteu-vos als nens la parc. S'ho pasaran be, no patiu.


Salut,

Toni.