dimarts, 11 de Agost de 2009
Los sueños de las princesas
Mai he parlat d'amor, ja que es una cosa en la que no hi crec.
Crec en l'enamorament, m'ha passat a mi, com a tots. Pero l'enamorament es algo temporal, el pessigoieix no dura sempre. Crec en l'apreci i el respecte, pero aixo no se lo pot dir amor.
La gent que porta molt temps junta, no s'estimen, sino que s'aprecien. Quan es separen, es perque alguna cosa ha fet que aquest apreci desapareixi (quan estas xoxo ho perdones tot!) pero quan desapareix la xoxeria l'unic que et queda es el respecte.
Molts inclus m'atreveixo a dir que estan junts per simple companyia, ja que ni tansols s'aprecien.
Per a mi enamorar-se es un error, ja que despres de cada enamorament, hi ha un desamorament (si la persona no decideix respectarte i apreciarte). No m'ho invento jo, tot el que puja, baixa. I reposar-se d'aquests cops es durillo, i no crec que compensi.
Si a aixo li afegim a que cada cop les nenes mes joves son putes mes ràpidament, i que fan servir l'enamorament com a excusa per aconseguir el seu dessig, i un cop han arribat, perden tot l'interés. No conec gaires dones diferents en aquest aspecte. I aprecio a les que realment no son aixi, tot i que cada cop son mes complicades de trobar.
Vull fugir de topics, que ningu em digui que es que jo mai m'he enamorat, perque obviament, clar que m'he enamorat, i desenamorat com molts. Pero per sort, i segurament es el que la gent menys entengui, he estat capaç de suprimir aquest sentiment de mi. I se que trobare algú que m'apreciara i ens respectarem, i ens casarem i tindrem familia... pero amor? sera com posarli una funda al mobil, per tapar i que la gent vegui que es vermell quan en realitat es blanc. Si, li direm amor també, com feu tots.
Salut,
Toni.
