Ahir a la tarda moria Daniel Jarque, futbolista de professió.

Obviament ens fa recordar a Antonio Puerta com a cas mes proper, sense oblidar els Foe's que ens impactaven per les noticies, pero mai ho sentiem tant com Puerta o ara Jarque.

Joves i esportistes, pero victimes d'una mort subita. Sé que la mort subita no es pot preveure, i tant li pot pasar al nen de 16 anys com a l'avi de 79, pero quan afecta  a algú jove i esportista, ens fa pensar i dubtar.

No recordo quin jugador del FCB no fa gaires temporades en una roda de premsa es queixava de l'estres i la pressió dels esportistes d'élit, fent referencia a la cantitat de partits de futbol disputats en una temporada, entre lligues, copes, seleccions i partits europeus. I deia literalment, que fins que un jugador no caigui mort al terreny de joc, no ens donariem compte del que esta passant.

I repeteixo que la mort subita va poc lligada a l'esport com a causa... pero no sempre es bo escurrir el bulto i pensar que la culpa no es nostra, potser una miradeta de reull no ens aniria malament, ja que es la segona pretemporada on un jugador cau. Potser va sent hora de plantejar-se de forma mes seriosa que estem fent els entrenadors, preparadors fisics, i gent del rendiment.


Salut, i jo aposto per l'Estadi Capità Jarque

Toni.