Ja tothom li ha fet el seu homenatge. Jo com sempre, em desmarco, entre intenció i despiste.


No conec a ningú que m'hagui dit que no li agrada Michael Jackson, sigui de l'edat que sigui. Fa 30 anys que esta en actiu, i la seva musica no pasa de moda. Inclús, si hagues arribat a estrenar els concerts que preparava, ens haguessim cagat al damunt, ja que els arreglos de les cançons pintaven impressionantment bé.

En vida ha estat freak i molt. Estrany i extravagant, massa "raret" segurament.... pero quan pujava a un escenari es transformava. Es canviava la pell i sortia un artista amb garra i sobretot molta força. Canviava radicalment dins i fora.

Fora l'escenari era el mes egocentric de tots, ningú s'idolatrava mes com ell mateix. Era "tendre" i feia veueta de nena... no sabia fer-se un ou ferrat, i si podia agafar de la ma a algun nenet, ho feia (la ma o.... el que pillés).

Pero a dins l'escenari, mai MAI MAI ballava sol. Ell era el protagonista pero acompanyat d'uns ballarins que ballaven exactament igual que ell... mai els desmereixia i sabia l'importancia que tenien. Treia la garra i el chorro de veu per cridar als 4 vents els seus pensaments. Repetia, parava i tornava a començar una i altra vegada fins que tot sortia be, com ell volia, buscant la perfecció. Era tot un ARTISTA, en majuscules.

He vist un tros de l'ultim assaig i m'impressiona, com als 50 anys segueix tenint força, impetud. Veus una foto d'ell, i es impossible adivinar de quan es. Despres de Thriller, Bad i Billi Jean, on era negre, en la resta d'imatges seves surt IGUAL en totes. No se adivinar l'edat que pot tenir en les numeroses fotos que te.

Aqui deixo un vídeo. No es la canço que mes m'agrada d'ell, pero si es una on queda clavat, que tot i ser un nen egocentric, ell mai ballava sol.

Salut,

Toni.