Aprecio a molta gent. Pero admirar, no admirava a ningú.

Les persones que mereixen la meva admiració son aquelles que son com volen ser. Que no es deixen influir ni portar. Que manen i dominen els seus sentiments, pensaments i accions. Aquestes son les persones veritables. La resta, son simples titelles de pas en una societat de merda.

Ell es igual que jo en casi tots els aspectes que conec. Pensem igual, tenim la mateixa forma de veure les coses, i la mateixa radicalitat al dir-les i exposar-les. M'encanta!

La diferencia esta en que ell ha arribat a ser aixi amb 14 anys, i jo he trigat força mes temps. Inclús m'ha arribat a demostrar, que segons quines coses les te mes clares que jo. Es per aixo que no nomes me l'estimo i l'aprecio, sino que l'admiro. I que jo sapiga, fins ara no he admirat mai a ningú.


Sempre parlo de molta gent, a la que ralment aprecio molt... i d'ell no he parlat mai, perque no ho he considerat necessari, ja que la nostra relacio es basa en aixó. Ens apreciem i no ens cal dir-nos res mes.

Passi el que passi, estiguem on estiguem, se que es d'aquelles persones amb les que no es perdra mai la relació. Costa trobar algú amb qui comparteixes coses tant importants com el caracter, l'actitud, les intencions... i si li sumem la fantastica familia que té... impossible oblidar-se de gent així!

Sempre li he dit que alomillor sera mes alt que jo, pero mai mes gran... tot i que sempre penso, que de gran, em supera un bon troç.

Es díficil trobar gent que val la pena, i jo m'alegro de trobar-me'l.


Salut,
Toni.

Avui fa un any vaig embarcarme en el projecte de AmiPutaBola.net

Era algo que tenia al cap feia temps, la idea, el projecte feia mesos em rondava, i un 26 de juliol del 2008 el vaig voler plasmar finalment.

La primera foto penjada va ser la famosa "chilena" que tant m'ha acompanyat al llarg de l'any. Aquesta l'actualitzo amb el seu símil d'enguany. No es la millor foto de totes, pero es un simbol. Com casi tot el que tinc aqui posat, simbols que entenc jo, i els meus.

Al llarg de l'any he penjat de tot, tonteries, reflexions i mes tonteries. He renobat aspectes, inclús m'ha donat temps a deixar-ho oblidat i tot.

Pero el projecte em continua motivant, aixi que seguire penjant articles a mi puta bola (faltaria mes!), sense cap ordre ni criteri, i amb els canvis que em dongui la gana.


Gracies i salut a tots aquells que algun cop han pasatper aqui.

Toni.

Estic força cagat.

L'ultim dia de mes, tinc previst fer la Pica d'Estats. He posat una foto gran, perque es com ho veig... gegant. Mai he fet cap cim. En tinc ganes, pero es un repte per a mi. Tinc vertigen i aquestes coses em maten. Quan estic en un lloc similar sempre penso "qui em demanava a mi sortir de casa..."

Pero ho vull fer, vull anar, patir molt, passar-ho malament, i acabar fent el cim. Se que ho fare, perque vaig amb l'unica companyia que se que em fara arribar. Que una sola mirada em donara la força per creuar tot el que hagui de creuar, i qui sap si ho acabare disfrutant...

Por, tinc por, nervis que em fan tremolar, no m'agraden aquestes coses, pero vull afrontarme al repte. Sempre vull fer coses, sempre vull anar por ahi, i mai ho faig. Aquest sera el primer pas. Si surt be, llavors em creure capaç de fer realitat molts somnis que tinc pendents. Tot comença per aqui.

Salut, i disfruteu desde el sofa... malditos mamones!

Toni.

Hem arribat del Campus. Cada cop es transforma mes en una excusa, per estar junts els que volem estar junts. La resta ens acompanyen, pero som nosaltres els que ho disfrutem de veritat.

Sempre he dit que monto campus per no aburrir-me, son les meves vacances i es com m'ho passo bé. I ells m'acompanyen.

Ens serveix per coneixer-nos millor, conviure, estar junts. Enfadarnos i desenfadarnos. Ilusionar-nos i desilusionar-nos, pero al cap i a la fi, per coneixer-nos, i demostrar-nos que si, que volem seguir junts.

Jordi, Toni, Gabi, Lluis, Jose, Gerard... volem! i se que repetirem, no fallem. I perque no podem coincidir mes, que si no... aquests son els nostres moments. Ens fan sentir vius. Estem amb nosaltres mateixos.

Ara a descansar, que queda menys per una complicada temporada novament, tot i que cadascu una mica dispers els uns dels altres.

Salut a tots.