Aprecio a molta gent. Pero admirar, no admirava a ningú.

Les persones que mereixen la meva admiració son aquelles que son com volen ser. Que no es deixen influir ni portar. Que manen i dominen els seus sentiments, pensaments i accions. Aquestes son les persones veritables. La resta, son simples titelles de pas en una societat de merda.

Ell es igual que jo en casi tots els aspectes que conec. Pensem igual, tenim la mateixa forma de veure les coses, i la mateixa radicalitat al dir-les i exposar-les. M'encanta!

La diferencia esta en que ell ha arribat a ser aixi amb 14 anys, i jo he trigat força mes temps. Inclús m'ha arribat a demostrar, que segons quines coses les te mes clares que jo. Es per aixo que no nomes me l'estimo i l'aprecio, sino que l'admiro. I que jo sapiga, fins ara no he admirat mai a ningú.


Sempre parlo de molta gent, a la que ralment aprecio molt... i d'ell no he parlat mai, perque no ho he considerat necessari, ja que la nostra relacio es basa en aixó. Ens apreciem i no ens cal dir-nos res mes.

Passi el que passi, estiguem on estiguem, se que es d'aquelles persones amb les que no es perdra mai la relació. Costa trobar algú amb qui comparteixes coses tant importants com el caracter, l'actitud, les intencions... i si li sumem la fantastica familia que té... impossible oblidar-se de gent així!

Sempre li he dit que alomillor sera mes alt que jo, pero mai mes gran... tot i que sempre penso, que de gran, em supera un bon troç.

Es díficil trobar gent que val la pena, i jo m'alegro de trobar-me'l.


Salut,
Toni.