L'unica cosa propia que tinc, es el meu compromís, la meva paraula. Per sort, els bancs amb aixo no hi poden fer res.

Per norma general, el compromís esta lligat a persones entre si (contractuals, amorosos, fraternals, familiars, socials...)

Pero per mi, el comrpomís es algo individual de cadascú. No hi actua ningu mes. Ho deslligo i ho diferencio de la fidelitat. Si no ets coherent amb tu mateix, si no ets fidel als teus pensaments, les teves idees i als teus instints... no pots tenir cap compromís amb ningu, per molt que ho dessitgis.

M'alegro rodegarme de gent que es compromet, alguns amb mi i alguns amb altres... pero coneixer gent compromesa, es coneixer gent que val la pena, que dona significat a les coses.


Salut.

Toni.

Hi han coses que no poden morir mai. Coses que queden en el record d'aquells que el vulguin mantenir.

He estat molt temps indecis, dubitós i afirmativament; intranquil. He pres desicions complicades, que com totes, marquen un camí, un destí, un rumb. Poder m'he equivocat, pero segueixo la meva intuició i les meves ganes. Sera poc lògic, irracional, i totes aquelles tonteries que tants cops m'han repetit i remarcat.


Soc persona de paraula, fidel als meus sentits. I els meus sentits es queden i jo, amb ells. No he de donar mes explicacions, simplement que ja dormo mes bé. La resta? tot s'asentara, tot s'arreglara amb temps paciencia i coses, com sempre ben fetes (si mes no, amb bones intencions).

Ara estic content. I si m'equivoco, apendre. I si encerto, ho disfrutaré. Es el privilegi de qui pren desicions.


Salut novament.

Toni.