dijous, 26 de Març de 2009
El destino que no existe

El destí no existeix. No hi ha res escrit. Pero hi han coses que han de passar perque si. I no es fruit de la casualitat, sinó d'haver-ho buscat.
Fa anys que conec a un jove futbolista. Pero mai haviem encadenat mes de dos frases seguides. De fet, durant 6 anys ens hem vist 6 cops.
Ara ens coneixem. Parlem molt. I quant mes parlem, mes ens agrada seguir xerrant.
No em sorpren, ja que es d'aquelles coses que havien de passar. Ens haviem de coneixer. Igual que se, tot i que no hagui passat, de que acabarem treballant junts en algun equip. No se quan, ni on... pero es el desti que no existeix, el que se que em diu que passara.
I qui no ho entengui, que es foti. Mai sabra el que es aquesta sensació.
Salut!


