Hi ha una pelicula que m'ha fet tenir mes clar algo que ja em rondava pel cap.

La pelicula en cuestió es The Reader. Em va agradar molt, no per la historia en si, sino per les formes de pensar i de viure que en ella surten reflectides.

Vull parlar sobre la via. Pero no filosofan, que no sem dona be, ni es el que em toca.

Sinó de la manera de viure de cadascú. Nosaltres escollim el camí, pero no el terreny. Hi ha qui ha nascut a l'Africa, en mig d ela pobresa i no pot canviar-ho. O qui ha nascut fruit indessitjat i s'ha passat la seva infancia en un orfanat. O qui, per un motiu o un altre, ha hagut de matar, o robar, i aixo l'ha marcat de pervida.

No se com explicar-ho exactament. Simplement se, que la meva vida, i les del meu voltant, son vides "normals" amb les seves coses, rutines, problemes diaris, etc... pero en el fons, normals. Pero no se m'escapa pensar que hi ha gent que no pot dir el mateix. I la persona que de petita ha estat violada pel seu pare? aixo fa centrar tota la teva atenció, n'estic segur. O la persona que perd un braç en un accident? o la que ha participat en una guerra? (o patit una guerra) son petis fets, segurament puntuals, pero que fan que la teva vida giri, o si mes no, que modifiqui el que segurament hauria d'haver estat.

Cadascú viu la seva propia vida, donantli el seu significat i valor, molt allunyat al que tu pots tenir. He aprés a respectar tot tipus de visions i maneres de fer, tot i que algunes d'elles pugui afectar vides alienes.

En The Reader s'explica la forma de veure les coses, d'algú que ha treballat en un camp de concentració nazi. La foto es la segona entrada de Auschwitz. Tinc una amiga que hi ha estat aquest cap de setmana, i se que torna esgarrifada del que alla ha vist, tot i que haguin pasat mes de 60 anys, encara es pot notar la por freda que alla s'hi respirava.

Ara marxo a dormir.

Salut!

Toni.