Sempre que la gent em pregunta "Ei, que tal, com estas?" acostumo a respondre "bé, molt bé" (sigui cert o no). Pero durant aquesta darrera setmana, sempre que m'han preguntat com estava, he acabat responent "Diumenge per la tarda t'ho diré".

El futbol es un estat d'anim. Jo ho puc corraborar (o com dimonis s'escrigui). Perque es cert, que depen del que fem avui al partit (juguem a les 14.15h al Nou Municipal Santa Coloma) contra la Grama, estare d'una manera o una altra. Ja no pel resultat, sino per l'actitud de l'Equip. M'agradara perdre, si aixo ha implicat lluita, esforç i sacrifici fins al final. No m'agradara guanyar si el cami ha estat relaxacio, sobradesa, poca ambició. Espero guanyar lluitant.

Parlant amb un bon amic, m'ha fet entendre que la saturació mental, es responsabilitat meva. Es veritat, els he exprimit tant, que despres d'haver donat un dia de festa, ara costa MOLT tornar al nivell. Els seus caps necessitaven aquesta desconexió. Buscarem la forma de tornar al bon nivell, aquest cop de forma endreçada i sense forçar la maquina. He aprés una bona lliçó.

Es un gran equip, no m'agradaria carregarme'l. Tenim complicitat, respecte, ganes de seguir junts. Aixií ho farem, si la intenció es per tots la mateixa. Dema pot ser un gran dia, com pot no passar res. Pero poso la ma al foc, que de dolent, no en tindra res.

Salut!

Toni.