La xarxa d'internet es cada cop mes un lloc on trobar chicha. chichis, chochos, penes, tetas, llegums... tot el que es pugui menjar.
Es desagradable pero cert. I de fet, tots hem recorregut en alguna ocasio a pagines warris. Segur, i qui digui que no, menteix.
Avans qui volia sexe havia de pagar (parlo d'internet) ara ja ni aixó. Ja ha perdut el tabú que era i la "putada" que suposava voler veure una web warra. Hi han cantitat de pagines X i gratis. Pero lo pitjor, no es que estiguin, sinó q a mes, s'apropen a tu. Quantes pagines "normals" hi han amb publicitats cerdacas?
Si internet es cada cop una eina mes revolucionaria i cada cop mes utilitzada... i paral·lelament augmenten els llocs de continguts cerdacos... acabarem convertint d'aixo un festin de carne.
No dic que no haguin d'haver llocs aixi, esta clar que si, tothom es lliure de circular... pero que no sigui tant facil, ni tant accessible... que el que tingui necessitats s'ho hagui de currar una mica.
Despres ens queixem quan veiem fotos de niñas amb 14 anys davant del mirall del wc fent poses y ensenyant mugró. Si es lo que vende, coño! (aqui esta ben posada la paraula "coño")
En fi, festa grossa per als pajilleros. La resta ens seguirem fent els despistats i mirarem de reull.
Vull ser just, igual que divendres els hi deia mercenaris als que marxaven, avui els feliçito i em trec el barret. S'hi queden, tots en bloc, com un equip, com ha de ser, clar que si. Tots units fins al final, pase lo que pase. M'alegro molt. Poder si existeix aquella utopía... torna a motivarme el futbol. Gràcies.
Pero al que volia fer referencia, es a l'Equip. També ha tornat. Ens hem retrobat amb el nostre destí. Aquell que ens feia guanyar partits en l'ultim minut, tot i anar perdent 2 a 0. Hem passat una mala epoca, crec que permesible, ja que tots som humans i mes en el futbol, aquestes "males dinamiques" existeixen, estan, i per sort, son passatgeres si es saben dominar. I Així ha estat.
El club ens ha donat la confiança que necessitàvem (particularment com a entrenador). L'Equip ha tornat al seu caracter, actitud i empenta, que tant trobavem a faltar darrerament. Es díficil sortir d'aquests "batxes" i nosaltres ho hem fet. i per sort, avans de que fos massa tard. Ja tansols queda saber aprofitar aquesta dinamica, com un surfero que torna a agafar la onada... i aguantar aqui adalt, saber mantenir l'equilibri.
Crec cada cop mes, que la diferencia entre guanyar partits, o guanyar campionats, esta en saber detectar aquestes"males dinamiques" a temps per evitarles. Es una lliço que jo no sabia i ara he apres, novament amb ells. L'any vinent, crec que si que guanyarem la lliga, perque aixo no ens passara.
Aixo es el que sempre li dic als meus jugadors. El que guanya, no
te cap necessitat de buscar motius. Els que perden, si que s’han de justificar.
I llegir al Diari que els jugadors del CE Manresa (1r Equip) no
pleguen pels diners, sinó “per un cumul de problemes” em sona a excusa barata.
Perque mentres anaven cobrant ve que seguien... i suposo que els “problemes” ja
hi eren.
Tambe diuen que la junta nova no en te cap culpa... pero... es a
ells a qui deixen tirats... a ells i a tots els que formem part actualment
d’aquest club. Penso que aquells que pleguen, son uns maleits mercenaris. Es
evident que tenen el seu dret de plegar si no cobren... pero sere intolerant amb
ells. Per molt legitim que sigui, no els trago. S’ha d’estar. M’enprenyen
encara mes les paraules de Farres (un dels capitans de l’equip): “jugar
per jugar ho vull decidir jo, i no per aixo vol dir que m’estimo mes o menys un
club. Si no continuo a l’equip, vol dir que no sento els colors? Aquesta es una
realitat que no l’he provocada jo. Potser hi ha algu interessat en que s’hagui
arribat a aquest punt.” Son paraules textuals. Em sorprenen i no em deixen indiferent. Esta
clar que l’ajuntament hauria de defensar un club centenari com es el CEM (igual
que cualsevol altre que necessiti ajuda) i segur que s’auria d’implicar molt
mes, pero fer servir aixo com a excusa... no em trago ni la idea de “ho
fem per que l’ajuntament reaccioni” (aixo no ho ha dit ningu... de ser aixi, no
colaria) mercenaris tots. I fillsdeputa, també.
A qui li agrada el futbol, i qui estima els seus colors, esta.
Passi el que passi. I ja passarem comptes al final. Pero per damunt de tot s’ha
de ser professional.
Es nomes la meva segona temporada. Tinc un profund respecte al
Manresa, m’agrada i vull seguir tot el temps que se’m permeti. Pero davant de
tot em sento professional i compromes amb la gent que tinc al meu voltant. Si
em diguessin de no cobrar, segurament seguiria estant. Pels jugadors i l’equip,
que es mereixen els meus respectes (ells tampoc cobren i compleixen cada dia
com jo) i per la gent que em mante al lloc, que si ho fan, sera per algo, i
seria injust plegar jo a la minima oportunitat o excusa.
Jo fins ara pensava que ningu feia aixo pels diners... que esta clar que ajuda i que poder s'ha de tenir en cmpte a l'hora de decidir... pero que en el fons, ens estimem el que femi pe raixo ho fem... tot i que veient reaccions de gent mes
“professional” em sorpren i em fa creure que poder es una utopia que tenia jo,
boig de mi.
Pero ara cal mirar endavant. Tots els canvis acostumen a ser per a
millor, i segurament, aquest any ho passarem malament, molt malament tots...
pero ens servira per renovar-nos, buscar altres camins, solucions, i aixo jo ho
enfoco amb esperança, ganes i molta il·lusió... estigui jo o no al club, vull
que tiri endavant, que ningu plegui per diners, que ningu es comprometi i
despres doni l’esquena. Ningu dels que estan s’ho mereix.
S'ha de donar la enorabona als que triomfen on molts fracasen, per que son capaços de mentir, per damunt de tot.
La resta, hem d'apendre a fingir. A fingir que les victories personals importen, tot i que ningu prengui nota d'elles. A compendre que els mentiders no els hi espanta la veritat, quan hi ha proutes mentides per encobrirles. Que el diable es un sol home amb un plà, pero el mal... el veritable mal es la col·laboració entre homes mentiders.
Jo m'atreveixo a creure... a creure que la veritat surt a la llum i que les mentides acaben descobrint-se. Perque per molt que s'intenti enterrar, la veritat seguira alla. Per damunt de les mentides la veritat lluita per imposar-se. Aviat la coneixeran. Es pot mentir un dia, pero no tota una vida.
L'altre dia va anar a parar a les meves mans un CD de Marvin Gaye. Per desgràcia poca gent el coneix, poca gent en sap d'ell... la mala cultura musical fa que ens oblidem massa sobint dels bons, simplement perque han deixat de vendre, o inclús perque mai han venut, ni han estat al cap d'amunt de grans masses o grans llistes. Segur que si parlo de la Canço Ain't no mountaing high enough a molts ja ens comença a sonar mes. Es de Marvin Gaye, i la canço la canta amb Tammi Terrell, sempre m'ha agradat aquesta canço, i per tant, sempre m'ha agradat aquest home.
La vaig descobrir en la pelicula "Quedate a mi lado" una molt bona pelicula on una mare descobreix que te càncer i que li queda poca vida junt a la seva familia. Casualitats del destí, van reposar no fa gaire la pelicula per la tele (si ho se, la miro) i mes casualitat encara, vaig fer zapping en el moment exacte en que comença l'escena de la canço... tot aixo, unit a que dos dies avans m'havia trobat el CD em va fer pensar i alegrarme d'aquelles casualitats que em van retrobar amb un bon record que tenia de sempre, de la canço i l'escena.
El primer que he fet avans d'escriure aixo, ha estat buscar pel YouTube l'escena, i per asombro, no m'ha costat gens... senyal que a mes d'un li va tocar d'aprop tambe. Aqui us la deixo.
Intentare ser mes metaforic del que segurament mai sera la foto.
Em preocuparia tenir un fill ara mateix. No sabria quina educació donarli. Ni si ho faria be o malament. Ni si li donaria vida, o el mataria enterrant-lo en la puta societat rodejat de gent absurda, falsa i negativa que en ella deambulen.
No se si faria el millor per a ell. Crec que ser tractar amb edats complicades. Porto mitja vida fent-ho. He vist de tot i tots colors. Pero quan em paro a pensar com actuaria jo si fos el meu fill el que te aquell mal comportament... sempre acabo amb la mateixa conclusio... li donaria un cop de puny a les dents. Li dono moltes voltes, i arribo a la conclusio que si un fill puja "desviat" la culpa es de l'educacio que ha rebut. No te mes. Així que despres de donarli el cop de puny a ell, me'l donaria a mi.
Si que ajuda i influeix molt les amistats i la gent amb la que es rodeji. Pero qui te principis i conviccions, a mes d'un caracter marcat, sabra escollir la seva propia via. Saber que vol i que no. I no deixar-se influenciar per gent tonta, absurda, falsa i negativa. Espero que rebi moltes hosties per donar-se compte de tot aixó, perque tot el que vegui i visqui el fara creixer per dins. Los petitsuises ja ho faran per fora.
No se com sera el meu fill, espero que la educació que rebi sigui la correcta. Crec tenir clar com l'educaré. El que no tinc clar es si sera el bon camí.
PD: No mateu als vostres fills prohibint-los, negant-los i maltractant-los sense motius ni objectius. Visca el cognitivisme!
La musica ens transporta, volent o sense voler. Hi han cançons, que sense saber de que tracten, ni el que volen dir, simplement ens posen tristos, i d'altres, que contrariament, ens alegren. Ens donen bon rotllet.
Tots tenim cançons que les associem a moments de la nostra vida, situacions o estats d'ànims.
Hi ha una, que es la de Close To Me de Wally Lopez que dona bones vibracions, la musiqueta els violins (o no se q cony es) que calma, pacifica, inclús activa.
També he descubert que la musica catalana avegades pot ser pastelosa, tant en ritme com en lletra. Es el cas de Positiu - Positiva Una canço de la productora La Mosca de la TV. Es una canço que la lletra es molt estalviable (tot i que te frases maques...) pero que m'agrada perque l'enllaç que li dona la lletra catalana, fa que l'escolti. No se si em se explicar. El missatge es molt evident i populacho (em recorda massa a un mal intent del "We Are The World, We Are The Childrens" de Michael Jackson y amics)... pero l'estructura de la lletra, matrau.
Aqui penjo el video (hi ha una dona q sempre que surt, crida, no se perque)
No us espanteu, no es que cantin com el cul, sinó que son un grup d'amics (no tots son cantants) que s'han unit per fer aquesta cançó en conmemoració del dia mundial de la sida (1 de desembre) i d'aqui el titol de la canço Positiu - Positiva.
El tema es de Víctor Naranjo, i l'ajuden Dani Flaco, La Puerta de Los Sueños, Lexu's, Filippo Landini, David Guapo, Meritxell Naranjo, Salvarez i Ismael Colomer.
Ja hi tornem a ser. Ja el tenim aqui, en el nostre cap.
Sabia des de que va acabar el 13 de juliol de l'any passat, que tornaria. Era una veritat a crits, pero calia acabar de pensar-ho, i finalment fer els passos per tornar-hi. Ara aixo ja esta fet. Ja tenim lloc i dates, que era el mes important. Tambe tenim les ganes per part de tots, pero aixo ja entrava dins de les coses que donava per fet.
Tornem a casa nostra [Can Puig] la casa del Campus i de tots els que hi habiten en ell. Tamé tenim les dates. Ampliem a dos torns, ens veiem capaços. El primer sera del 5 a l'11 de Juliol, i el segon torn del 12 al 18.
Faré des d'aqui un seguiment a la gestació, tot el que anem confirmant i descobrint del que tant ens motiva, que es la nova edició del Campus F.A.R.
Fa uns mesos estava en una situació similar a la d'avui, tal i com vaig reflexar en aquell moment.
Ara torno a l'avisme, segurament estic a les portes d'una mes que anunciada (esperada i segurament dessitjada per a molts) destitució. Es el primer cop que m'enfronto a una situació així. La meva mala educació futbolistica ha dessitjat que mai em fessin fora de cap club en els que he estat, així que la sensacio es nova. Es estranya.
Jugar amb foc es molt maco si en saps, pero si falles t'acabes cremant. Si fos un entrenador mediocre, faria coses lógiques, segurament guanyariem partits fàcils i perdriem partits complicats. Ningú s'estranyaria ni es queixaria, perque s'estaria fent el que tocaria fer.
Pero no va amb mi, no ser fer-ho diferent, no em se conformar. M'agrada buscar el limit, anar mes enllá, tensar la corda, pujar el llistó, jugar al filo del avismo. Perque si surt be, ets bo, ets el millor. Clar que si surt malament, ets dolent, el pitjor, i segurament un fracasat que no en te ni idea.
Assumeixo riscos, i per tant; consequencies. Pero moriré (si s'escau) fidel als meus principis.
No fa gaire, una amiga em va preguntar que era el Facebook. I no vaig saber respondre bé. Ella mateixa, mente enferma y calenturienta, va trobar un Jueves dedicat a aixó, ho va escanejar i m'ho va fer arribar. Ara, que tot i se el que es, sabre com explicar-ho. [Aqui esta el PDF]
Npo se com vaig entrar-hi. Bueno, si, una apreciada meva, em va enviar un dels molts mails de "Nosequien te ha agregado al Facebook" aixi que com era de fiar, em vaig fer un. Resulta que m'ha agradat, i no dire nomes perque es una eina util (?¿) per trobar gent que feia temps que no en sabies res... que també! pero basicament perque es una bonica forma de perdre el temps. Tinguis ganes o no, aqui el perds. Fent partidetes a bolos, minigolf, o fent testos de "Que personaje eres?" i coses per l'estil.
Per primer cop, m'agrada perdre el temps... ah, i trobar antics amics també.
Cuanto daño han echo para este pais Franco i Rafa Nadal.
Us poso un monoleg de Quique San Francisco. M'agrada molt, i ve a cuento... el tennis torna a estar de moda, desde ja fa uns anyets, gracies a màgics com Rafa.
Jo soc dels resultadietes, competitius, dels que busquen sempre el maxim rendiment i el mínim error.
Pero el futbol callejero ha de sobreviure. Improvitzat, imprecís, desorganitzat, individualista... calificacions negatives si parlessim de cualsevol cosa que no fos futbol al carrer. Partits a la plaça del poble, on les motxilles fan de porteria, i una pilota pelada es l'eina mes preciada. Equips poc compensats. (elijo primero al crack, luego mi amigo y pa lo ultimo dejamos al malillo margi q nos hara de portero)
Tot i aixó, es maco. Veure-ho, crits i enfados "pq no me la pasas?" "Como chupas, no?" "no me pongoo"
Crec que es la primera cosa totalment negativa i poc constructiva que defensare sempre i que sempre creure que s'ha de mantenir i salvar. Justament, perque pese a tot, no es ni negativa ni poc constructiva
Dic tot aixó, perque trobo una ofensa fer un videojoc de "Futbol Chapas" i per si fos poc, asobre venen xapes de plastic, imitant a les de cocacola, com "El original Futbol Chapas"... o sento... pero... I UNA POLLA! que es aixo?
Visca el marqueting. Agafem un joc gratis i tradicional, de tota la vida, i ho passem al nostre bando. Fem que sigui electronic, i per si algú se li acudis, treiem la versio analogica per a que ens consumeixin mes.
I com se t'acudeixi dir "Lo que mola d'aixo, es fer-ho amb xapes de veritat" encara hi haura algú capaç de dir "Donde vas, arrastrao!"
Que no i que no! es com fer un videojoc de canicas.
Aixi que res, espero veure moltes motxilles fent de porteria per molts anys.
Us hi haureu fixa't, que hi havia un post (encara surt la imatge en els menus) que es titula (o mes ben dit, es titulava) "Salvando Negros".
Va ser una colada meva, el tenia com a borrador i es va publicar i al borrar-lo, se'm van desmarxar coses. Es per aixo que no he pogut fer servir la plana.
En realitat no es aixi. Es mandra. M'0ha fet mandra i no tenia res a dir. I com que la plana es meva, actualitzo com vui. Com que moltagent nomes llegeix els principis, doncs ahi se quedan. Pensant que el fallo es tècnic.
Torno a estar enxufat (avegades necessito uns dies de desaturació) i crec que torno a tenir cosetes a dir. Així ho fare.
Com molt be diu la capçalera, Tot esta per arribar. Tot.Es una frae que dona energia, inspira ganes de fer i d'arribar. Aixi que pasen y lean.
