Les excuses, son pels perdedors.

 

Aixo es el que sempre li dic als meus jugadors. El que guanya, no te cap necessitat de buscar motius. Els que perden, si que s’han de justificar.

 

I llegir al Diari que els jugadors del CE Manresa (1r Equip) no pleguen pels diners, sinó “per un cumul de problemes” em sona a excusa barata. Perque mentres anaven cobrant ve que seguien... i suposo que els “problemes” ja hi eren.

 

Tambe diuen que la junta nova no en te cap culpa... pero... es a ells a qui deixen tirats... a ells i a tots els que formem part actualment d’aquest club. Penso que aquells que pleguen, son uns maleits mercenaris. Es evident que tenen el seu dret de plegar si no cobren... pero sere intolerant amb ells. Per molt legitim que sigui, no els trago. S’ha d’estar. M’enprenyen encara mes les paraules de Farres (un dels capitans de l’equip):  “jugar per jugar ho vull decidir jo, i no per aixo vol dir que m’estimo mes o menys un club. Si no continuo a l’equip, vol dir que no sento els colors? Aquesta es una realitat que no l’he provocada jo. Potser hi ha algu interessat en que s’hagui arribat a aquest punt.” Son paraules textuals. Em sorprenen i no em deixen indiferent. Esta clar que l’ajuntament hauria de defensar un club centenari com es el CEM (igual que cualsevol altre que necessiti ajuda) i segur que s’auria d’implicar molt mes,  pero fer servir aixo com a excusa... no em trago ni la idea de “ho fem per que l’ajuntament reaccioni” (aixo no ho ha dit ningu... de ser aixi, no colaria) mercenaris tots. I fillsdeputa, també.

 

A qui li agrada el futbol, i qui estima els seus colors, esta. Passi el que passi. I ja passarem comptes al final. Pero per damunt de tot s’ha de ser professional.

 

Es nomes la meva segona temporada. Tinc un profund respecte al Manresa, m’agrada i vull seguir tot el temps que se’m permeti. Pero davant de tot em sento professional i compromes amb la gent que tinc al meu voltant. Si em diguessin de no cobrar, segurament seguiria estant. Pels jugadors i l’equip, que es mereixen els meus respectes (ells tampoc cobren i compleixen cada dia com jo) i per la gent que em mante al lloc, que si ho fan, sera per algo, i seria injust plegar jo a la minima oportunitat o excusa.

 

Jo fins ara pensava que ningu feia aixo pels diners... que esta clar que ajuda i que poder s'ha de tenir en cmpte a l'hora de decidir... pero que en el fons, ens estimem el que femi pe raixo ho fem... tot i que veient reaccions de gent mes “professional” em sorpren i em fa creure que poder es una utopia que tenia jo, boig de mi.

 

Pero ara cal mirar endavant. Tots els canvis acostumen a ser per a millor, i segurament, aquest any ho passarem malament, molt malament tots... pero ens servira per renovar-nos, buscar altres camins, solucions, i aixo jo ho enfoco amb esperança, ganes i molta il·lusió... estigui jo o no al club, vull que tiri endavant, que ningu plegui per diners, que ningu es comprometi i despres doni l’esquena. Ningu dels que estan s’ho mereix.

 

Amunt Manresa!

Toni.