Fa uns mesos estava en una situació similar a la d'avui, tal i com vaig reflexar en aquell moment.

Ara torno a l'avisme, segurament estic a les portes d'una mes que anunciada (esperada i segurament dessitjada per a molts) destitució. Es el primer cop que m'enfronto a una situació així. La meva mala educació futbolistica ha dessitjat que mai em fessin fora de cap club en els que he estat, així que la sensacio es nova. Es estranya.

Jugar amb foc es molt maco si en saps, pero si falles t'acabes cremant. Si fos un entrenador mediocre, faria coses lógiques, segurament guanyariem partits fàcils i perdriem partits complicats. Ningú s'estranyaria ni es queixaria, perque s'estaria fent el que tocaria fer.

Pero no va amb mi, no ser fer-ho diferent, no em se conformar. M'agrada buscar el limit, anar mes enllá, tensar la corda, pujar el llistó, jugar al filo del avismo. Perque si surt be, ets bo, ets el millor. Clar que si surt malament, ets dolent, el pitjor, i segurament un fracasat que no en te ni idea.

Assumeixo riscos, i per tant; consequencies. Pero moriré (si s'escau) fidel als meus principis.


Salut.

Toni.