Tenim massa tendencia a premiar els tontets de torn, i oblidar-nos de les persones que fan coses meritories.

Per la tele es guanya la vida el que mes subnormal es, el que diu les gilipollades mes grans. I els treballadors, els que fan (o intenten fer) televisió bona i de cualitat, acostumen a pasar mes desapercebuts...


Amb l'esport pasa igual. I amb la resta de "vida" també. Ens fixem mes en els pocs merits que aconsegueix algú menys capacitat i inclús els premiem mes i millor que els merits lluitats i suats per algú altre, que per norma general, acostuma a pasar mes decapercebut ja que la humilitat que segurament dona i aporta fa que se'l vegui menys.

Premio pa'l subnormal!

Tot i semblar injust, crec millor que sigui aixi.

Jo em seguire alegrant cada cop que vegui imbecils celebrant coses... senyal que jo no soc un d'ells, ja que el dia que tingui algo a celebrar em limitare a alegrarme i a viure-ho amb qui ho hagui de fer, no amb ningú mes. Alegreu-vos quan guanyeu i no us facin cap festa. Senyal que no sou imbecils que han de celebrar res.

PD: La foto es de Gabriel Selly, medallista a Pekin 2008 en els jocs paralimpics. Ningú li va fer cap festa, per sort. Es un geni.


Saluuuut.


Toni.