dimarts, 20 de Gener de 2009
La ultima Torre
Avui ha caigut l'ultima torre de l'imperi de l'absurdisme.
Una cosa absurda, es una cosa innecessaria. Totalment evitable. i crec que aixo a estat el regnat de Bush.
Avui, simbologicament ha caigut, era l'ultima de les torres q havien de caure per fer canviar un pais. Es el primer cop que parlo de politica... i suposo que l'ultim, ja que acostumo a ser molt sensat amb aquestes coses... i no m'agrada parlar de coses que no entenc i no domino. La Politica mai l'he entes i menys l'he dominat. Pero Bush em superava.
No se si m'alegra que Obama sigui President, no se si sera bo o dolent, si ho fara be o malament.... pero se que es el que necessita el pais. Com quan les coses van malament en un equip de futbol, i per desgracia la solucio mes encertada es canviar l'entrenador (que si, crec q acostuma a ser una bona solucio). Es un revulsiu, una rafaga d'aire fresc.
Per desgracia, i per molt que ens neguem a creure-ho, es cert que els EUA son la potencia que domina el mon. Ho son en molts sentits... sense anar mes lluny, ara estem passant gana per culpa d'ells.
Aixi que molta sort a Pocchetino... perdó! a Obama... que te molta feina per fer i moltes mentalitats per aixecar... a un conjunt de persones inmerses en la miseria... un repte dificil, ja que no es facil treure de la miseria a una gran massa i gran potencia com es l'Espanyol... merda! els EUA volia dir!
Sort als dos. Que la necessitareu.
Toni.
