La Tele, per sort canvia també. Em comença a agradar mes. El populachisme de programes absurds per a gent tonta, va durar uns anyets i per fi, es torna al seny. En concret crec que la telemierda va durar el que va durar Cronicas Marcianas i va agonitzar fins que va acabar el Tomate.

A partir d'aqui ha quedat algun residu per a putes melancoliques que els hi molava seguir llepant tasses de vater mirant i tafanejant vides alienes.

Pero todo passó. Es fan coses amb gust, molt bon gust, i part de "culpa" tenen les noves cadenes, que donen un aire lliberal (dins del possible) i de revelió.

Programes com Padre de Familia, Buenafuente, Se lo que hicisteis i House (En el calaix queden perdudes perles com Lost o 4.400 que TVE i A3 respectivament van desperdiciar de mala manera) Es una televisió que ara si que m'agrada veure.

Cuatro y laSexta ho han fet posssible. Van a su puta bola, i crec que posen el que els hi agrada. No hi han normes, ni protocols, ni cap mena de lligam amb el "hem de quedar be" i gran part es deu a Los Simpsons, que va paasar de ser una serie de nens, a ser un referent important, Homer es un gran filosof. Ha estat la primera serie transgresora on es deien paraulotes i es feien coses lletges (que mitics eruptes) es faltava al respecte i en definitiva, s'ensenyava algo que no era enfotrese'n de les desgracies de ningu, sino de les propies. Aixó fan Buenafuente (que no es nou, clar) i Se Lo Que Hicisteis, que no fan mes que enfotrese'n de les desgracies propies (de la nostra tele, del que veiem tots).

House es un cas a part. No te nom que el descrigui. Perque disfruto tant mirant algo aixi? (jo i mitja espanya) m'encanta, i no se perque. Deu ser com Expediente X, serie amb al que vaig creixer, i a la que crec que dec part de la meva educació (no em compadiu, jo he estat feliç aixi). També m'encantava i no sabia perque.

Salvados tampoc te nom. O si que el te, i es el pur reflexe de la idea. El Follonero. amb dos nassos. Aixo es transgressió, i no lo del topless en els anys 60.

Aída tambe reflexa una bonica realitat. La de las chonis, los Jhonys y les chachas que hi ha per espanya. N'esta ple. S'enenfoten i triunfen. Aixo es criteri i bon gust, si senyor. (No cal oblidar el seu precedent de 7 Vidas, una de les series mes currades d'espanya, amb el seu punt picaron amb l'actualitat dins d'excelents guions ingeniosos.)

En definitiva, que m'agrada el caire de llibertat que es dona a la tele actual. Hem pasat del barruerisme callejero de dones prostiputes venen la seva vida a canvi de peles, a personatges ficticis enfotentse de les prostiputes que es venen.

Per no dir lo necessari que era un Carrusel Deportivo televisiu. Tots sabiem que si es feia, triomfaria... llastima que ningu s'havia atrevit a posar un diumenge a la tarda dos hores de comentaristes futboleros. Ara ha pasat i triomfa. S'aposta mes per l'esport i les series, que no pel cotilleo i les desvergonyes. M'agrada la tele. Llastima que els informatius continuen sent corruptes.


PD: M'agrada la foto. Hem passat dels Simpsons a House.


Salut, i a fer zaping!

Toni.

Tags: Tele, Opinion