Les excuses, son per als perdedors. Perque el que guanya, mai necessita buscar cap motiu per a justificar-se.

Son molts els jugadors que han pasat per les meves mans. Alguns han durat, i d'altres no.

El que no es pot fer, es rajar, criticar o insultar. S'han de saber acceptar les coses. O almenys aixi ho crec jo. Si em fan fora d'una feina, no em cago en el jefe. Simplement penso que es el que he fet malament. Amb el futbol, amb l'esport o la competicio en general, passa el mateix. Tots volem guanyar, per tant, volem rodejar-nos d'aquells que mes ens poden aportar. Si un no forma part d'aquest grup, que ho accepti.

Algun dia em tocara perdre a mi, ja ho se i ho tinc clar i assumit. Es llei de vida. Perque els nostres avis també moren.

Axi que escupeixo a tots aquells que despres d'una sortida no fan mes que buscar excuses, justificantse en absurdes paraules el perque no formen part del grup on elsl hi voldrien estar (perque no ens oblidem, aquests que rajen i es queixen, xorrejarien per tornar-hi, o per no haver deixat mai de ser-hi)

Estem en edats educatives, on la competició (per desgracia) regna. En l'altre blog vaig publicar un article sobre el saber perdre. Amb el que hi estic al 95% d'acord. L'altre 5% esta aqui. En forma de rabia continguda durant molt de temps. Perque la culpa no sempre es per l'entrenador, no, no i no.

Molts cops, per desgracia, els que no saben perdre son els pares. Uns pares tontos que per desgracia tenen la protestad de la seva educació i pertant, seguiran prenent desicions per ells. Que encomptes de reconeixer que l'esforç dels seus fills es mes educatiu que el "tu eres el mejor, y si el entrenador no lo ve, es que es gilipollas".

Nomes qui em coneix be sap que m'he caixelat la llengua per no dir moltes coses aqui.  La gent barruera i desgraciada diu coses barrueres i de desgraciat. Jo encara no m'incloc en aquesta llista, i molts cops no es per falta de ganes.

S'ha de saber perdre, i no plorar mentres t'omples la boca d'insults i desproposits.

Aixi que a plorar a altres llocs.


Salut,
Toni.

Tags: llorones