"Cuando alguien desea algo debe saber que corre riesgos y por eso la vida vale la pena." - Paulo Coelho


Ahir vaig ser sincer. Aparença amargada. Tot i que jo també disfruto d'aquestes festes com tots, pero per dins em mata aquesta actitud de farsa que envolta el mon. Mica en mica em vaig curant, poc a poc aquestes festes que em posen els cavells d'escarpia van acabant. M'alegro de que sigui aixi... aviat podre tornar a ser algu social (en la justa mesura).

Gran part d'explicacó de tot aixó, i que em justifica es que ahir vaig rebre un e-mail d'algú amb el que he parlat com a molt, 15 minuts de la meva vida. Ni ell es imporant per a mi, ni jo ho soc per a ell. Pero el correu deia algo aixi com "Mando este correo a toda esa gente que quiero que este conmigo este año, si yo lo soy para ti, contestamelo bla bla bla [...]" una puta cadeneta, on ja ni aquestes xorrades son importants i s'envien per enviar. PUTA FALSEDAD. (perdó, volia posar PURA)

Pero al que volia desfogar avui. Son els meus proposits per aquest any (entenc que aixo dels anys es una simple forma d'arxivar sucessos, res mes)

Que NINGU se li acudeixi dirme mai que l'1 de gener deixara de fumar, o sera millor persona, i s'apuntara al gimnàs o fara nosequé. Perque si es aixi, treure tota la ira que tinc continguda en forma de cop de puny dirigit a les dents)

Ja ho deia no se qui "no prometas lo que no puedas aconseguir" aixi que... MIERDA A LA MIERDA.

Així que transformo els meus proposits en somnis. perque somiar esta be. es bó, i a sobre, gratis.

Fa poc que hem obert el nou llibre, amb pàgines en blanc. Aixi que una vegada més, tot esta per arribar. Tot.

I perque la vida et demostra cada dia que sempre esta per davant, us proposo compartir somnis.

Somio amb que els que saben, trobin camins nous per a enfermetats velles.

Que siguem capaços d'ampliar les potencies del nostre cervell ni que tansols sigui un 1%: Aixó ja seria una revolució.

Perque no somiar que enamorar-se es possible?

Inclús aconseguir no repetir antics errors.

Per somiar que no quedi: no patir gaire per amor perque no patir gens es impossible...

Aques somni esta mes en la nostra mà: Viure poc a poc.

Saber llegir la mirada trista del veí per poder-lo ajudar amb un somriure, una caricia.

Somio amb dormir bé i no perdre la memoria.

Tots podem somiar amb tenir a la gent que volem aprop nostre.

I jo dessitjo seguir sempre fent-me preguntes i viure ple de curiositats.


Aquestos son els meus proposits. Sé que els aconseguire complir.


"No pretendas que las cosas ocurran como tu quieres. Desea, más bien, que se produzcan tal como se producen." - Epicteto de Frigia