Crec que per la meva forma de ser, hi ha poques coses que em sorprenguin, i de fet, poques coses m'alegren el dia.

Avegades, l'unic que em fa treure un somriure, i dormir content, son detalls absurds. Estupids.

Avui es un d'aquells dies. M'he retrobat amb un nano al que sempre he apreciat moltissim. Durant uns 3 anys l'he tingut dia si i dia no, estius inclosos. Sempre ha estat un crack, un bon nano, treballador i noble. (Dels que a mi m'agraden).

Ara, uns anys despres, anys on no he sapigut res d'ell, per fi me'l torno a trobar. I es d'aquells moments,en que dona la sensació que nomes ha pasat una setmana. Hem retrobat el fil, com si res.

Ell continua alla on el vaig deixar, jugant a futbol (com ha de ser). El que ha donat tumbos he estat jo.

M'agraden aquests detalls tontos i insignificants. Soc aixi, i l'Arnau es un crack, ara tant o mes que avans... i espero poder tornar a conviure, dia si i dia també, ni que sigui via msn. Perque es d'aquelle spersones que parlar amb elles, t'alegren el dia.


PD: De les dues fotos han pasat 6 anys... aqui em dono compte que em faig gran, quan veus creixer als teus....



SALUUUT!

Toni.