Molts de nosaltres cada cap de setmana ens deixem perdre per alguna cadena internacional per tal de veure que ha fet el Liverpool. Per que es algo que sentim com a nostre. Una especie de colonia del nostre futbol en lo mes profund de l'Imperi. Ells tenen Gibraltar; nosaltres, el Liverpool.

Es per això, que ens agrada quan les coses els hi van bé. Crec que el mateix sentiment no el tenim amb Aragonés en el Fenerbahce.

Benitez es de la casa. Es dels qui els hi agrada treballar. Disfruta fent-ho i es nota. Sap dirigir, i obviament, es l'embeja de tots als que ens agrada dirigir. S'ha fet un equip molt seu. Amb gent que li agrada i que compleix els seus perfils. Pero tot i que m'encanta que estigui replet d'espanyols... amb qui jo em quedo es amb Gerrard.

Em vaig enamorar d'ell en l'epica remontada en la final de la Champions contra el Milan en el 2004. Alló es entrega, allo es esperit lluitador i mentalitat d'equip. Que maco el "Jo corro per tu, pero tu em cobreixes l'esquena... i viceversa". Viuen i senten molt arrelat a ells mateixos el "You'll never walk alone" i aixo es un luxe. Futbolistes que ho sentin... uff!

Escric tot aixo, per que despres del bon partit de futbol que hem pogut veure contra l'Atletico de Madrid, no em fa pena que l'arbit s'hagui inventat el penal, ja que l'empat es lo minim que es mereixien. I es que si, el futbol, a la llarga es just.




Salut,

Toni.

Autor: Convidat

puig:
si tens tota la rao toni...
visca el liverpool i la seva aficio!
pero tambe es una mica bergonyos que empatin 1-1....
you will never walk alone!!!!!!!

Autor: David

Molt gran el text!

I sobre Gerrard, res més a afegir, recor-do haver-te dit algo sobre ell semblant al que has escrit.

Vinga nano!