Cada dia estem fent història. Cada dia estem escribint la nostra llegenda personal

Dia a dia, fem el que fem (positiu o negatiu, util o inutil)  estem marcant el camí que seguira el nostre destí. Un destí que no esta escrit, sinó que l'anem inventant pas a pas.


Tot forma part del nostre llibre, i demà, és la propera pàgina en blanc, que hem d'estar disposats a escriure. Hi han pàgines amb millor lletra que d'altres. Algunes tacades o insclús estripades. Perè hi son (i es bo que hi siguin) per poder donar un cop d'ull, i no oblidar mai d'on venim.

Amics, inventar el futur es gratis. MAI res ens hipotecara això.

Per dolent que hagui estat l'anterior... dema, la pàgina tornara a estar en blanc... que hi vols escriure tu?


Jo començare posant un Fel16itats


Saluuut!

Toni P.

Ara comença una nova etapa en la teva vida, amb canvis importants. De cop i volta, deixes de ser un nen, per ser (per collons) un home. Es un cop dur. Però això et farà ser més gran. Més fort.

Ara has de prendre les teves decisions, seguir el teu rumb. I tot i que mai he dubtat que serà sempre el camí correcte, ara segur que si, ho serà.

Ho serà per que no només pensaràs amb tu, també pensaràs amb ell. I per experiència et dic que això et fa prendre les decisions mes encertades, i amb mes força. Força que no et falta, per que sempre l’has tinguda, i ara sortirà reflexada en el teu caràcter, la teva personalitat.

Un cop tu vas ser el meu primer jugador, i jo el teu primer entrenador. Et vaig donar el numero 7 i el braçalet de capità, i tu em vas donar els motius pels quals volia ser entrenador. Potser mai ens tornarem els favors, però no es necessari, tu sempre has sigut (i seràs) el meu crack, com molt be ja saps.

Isma, ànim i força, molta força! ...que tens molt per caminar.

Sempre teu, i amb tu.

Toni Pons.

La mort, sempre ens ensenya. Llastima que nomes ho faci als que ens quedem aqui, i no als que s'en van.

Sempre passa igual. Quan mor algú proper, et plantejes moltes coses... i intentes no caure en els seus errors. Intentes apendre, saber per on vols anar i per on no.

Jo crec, que el fill que ha quedat sense pare, sortira fort, i portara de ben segur, la vida que ell vulgui portar. Aixo, per nassos et dona una força que cap altre educació et pot aportar.



Ànims i força per aquests moments durs. Tots estem al vostre costat.


Toni.

Aqui deixo una recopilació de videos chorres, inutils, i que aporten poc... o poder no.

Perque sí, cadascú reb el que es mereix!:



M'encanten els gats... i aquest, esta pa comerselo! JUGUE'M!?¿

El Estupefaciente efecto de las drogas... VAYA TELITA TIENES! (pensa't si vols acabar com ells...)

Em va encantar el gran premi de Singapur (si, una mica tard, ja ho se) pero aquest recull de fotos, es genial.



Ja vaig dir que de tant en tant, posaria coses aixi. Percert, heu vist l'iPod?¿ m'encanta!


Saluuuut


Toni.

FCF.cat
"El partit de futbol que va disputar la EF St Feliu de Guixols contra el CE Manresa, en categoria Infantil Preferent (Grup 2) ha estat impugnat per la Federació Catalana de Futbol."

Em xoquen dos coses... primer, que la E de EF St Feliu, signifiqui ESCOLA, i segon, que la noticia parli d'un partit INFANTIL (nens de 13 anys)

"Els jugadors Jose Cabrera i Ernesto Luque tenen una sancio cautelar, també provinent de la federació, i fins que no es resolgui en comité de competició. Agustin Fibla i Ivan Lupiañez, membres del cos tècnic, han rebut la mateixa sansió cautelar."

El partit es va suspendre, perque tota la banqueta del Sant Feliu va saltar a menjar-se l'arbitre en una de les seves (polemiques o no) actuacions arbitrals. L'entrenador ja havia estat expulsat a la primera part, poc despres d'haver fet fora a un membre de la junta del St Feliu que l'increpava des de la zona de banquetes arribant a amenaçar-lo. A la segona part, mes gent del public l'increpava aprop del seu vestidor. I la gota va ser expulsar a un jugador (mes que merescudament) i saltar la resta de la banqueta a dirli de tot dins del camp. El partit es suspen per falta d'algu amb cap (i responsabilitat) per part del St Feliu. No es just doncs, que el Manresa se'n torni a casa amb aquest mal regust de boca, ja que son els no infractors i els unics perjudicats d'aquests fets.

Es trist parlar d'aixó amb futbol base. El poder del reultat, el creure que tot esta per damunt, i per tant, cualsevol cosa s'hi val. Podem insultar als arbitres, amenaçar-los i inclús aixecar-lis la ma... pero pobre de l'arbitre que es planti. El filldeputa es ell (com sempre, i passi el que passi).

Ja no vull posar el futbol de primera divisió com a exemple o causant de tots aquests mals. Perque en primera ni aixo passa. I que en futbol base, et trobis coses com aquestes, es trist. La formació deixa de ser important. Tots ho tenim en la boca, pero només quan ens interesa i quan l'equip guanya. "estem formant no nomes jugadors, sinó també persones"... hum... i una polla!

Diem que formem quan les coses surten bé. Pero quan ens hem d'oblidar del que aixo significa, o fem i sense cap mena de remordiment. Perque (simplement) s'ha de guanyar. Perque el que ens ha ensseyat la tele, es que el bó es aquell que guanya una lliga. I nosaltres, com tontos, seguim les mateixes regles del joc, sigui de l'edat que sigui.

Visca el futbol!!! i si hem d'atropellar a persones, arbitres, ribals i posar-nos amb la mare que els va parir... ho fem... total... que hi ha d'estrany?¿


Aixo no es futbol.



Toni Pons.

Ganes de volar, d'apendre i de viure. No cal veure mes part de cada foto.

Feliçito a tots aquells/es que sapiguen llegir mirades.

Salut.


Toni

(Autoretrat de Jordi Puig)

Perdó, no volia ser desagradable, pero es va apropar massa a la camera.

Acostumo a no fer primer plans, pero es que el Jordi Puig s'ho mereix. Es un crack inclus per a sortir sense afaitar en les fotos.



Ara dedebó, Jordi, lo de la foto saps que te la devia (ningu juga amb mi!) sobint poso referencies de casa teva, perque la veritat es que veu marcar part ben important en mi. Sou uns cracks els Puig en general.

Salutacions a tots, Jordi.



Toni.

"Just look into your heart and there i will be..."

Anyoro marxar a dormir tard.



Salut.

Toni.

Els que s'amaguen no mereixen res. Pero no cal dir-lis, ja que la vida posa a cadascú al seu lloc. M'agrada aquest fragment del Capitán Alatriste... dona una visió maca del que es la cobardia.

"[...] Así fue como ocurrió todo, la noche en que Sebastián Copons degolló al holandés herido y yo aparté de mi hombro la mano del capitán Alatriste. Y así fue también como franqueé, sin apenas darme cuenta, esa extraña línea de sombra que todo hombre lúcido termina cruzando tarde o temprano. Allí, solo y de pie ante el cadáver, empecé a mirar el mundo de modo muy diferente. Y vime en posesión de una verdad terrible, que hasta ese instante sólo había sabido intuir en la mirada glauca del capitán Alatriste: quien mata de lejos lo ignora todo sobre el acto de matar. Quien mata de lejos ninguna lección extrae de la vida ni de la muerte: ni arriesga, ni se mancha las manos de sangre, ni escucha la respiración del adversario, ni lee el espanto, el valor o la indiferencia en sus ojos. Quien mata de lejos no prueba su brazo ni su corazón ni su conciencia, ni crea fantasmas que luego acudirán de noche, puntuales a la cita, durante el resto de su vida. Quien mata de lejos es un bellaco que encomienda a otros la tarea sucia y terrible que le es propia. Quien mata de lejos es peor que los otros hombres, porque ignora la cólera, y el odio, y la venganza, y la pasión terrible de la carne y de la sangre en contacto con el acero; pero también ignora la piedad y el remordimiento. Por eso, quien mata de lejos no sabe lo que pierde. [...]"

Arturo Pérez Reberte - Las aventuras del Capitán Alatriste, El sol de Breda, cap. VI, pág. 160


En resum:

Quien mata de lejos, ni arriesga, ni se mancha las manos de sangre, ni escucha la respiración del adversario, ni lee el espanto, el valor o la indiferencia en sus ojos. Por eso, quien mata de lejos no sabe lo que pierde.


Salut.

Toni.

Para poder mirar hacia atras, antes hay que avanzar.

Hi ha una teoria, del gran Steve Jobs (creador d'Apple, NeXT, Pixar...) que parla sobre els punts i les seves connexions.

Ve a dir, que tot el que ens passa en la vida, es per alguna cosa. Tot i que no hi veguem relació, tot i que no ho poguem entendre, al final, tots els punts es conecten. I per a poder conctar-los, tansols es pot fer amb el temps.

Es cert, qui et diu que si mai haguessis entrat aquella nit en aquell bar, no haguessis conegut a la teva xicota? que seria de tu, si mai haguesis mirat cap aquella banda? i si mai li haguessis dit a la teva mare "apunta'm a futbol"? Mai seriem el que som, si no haguessim fet tot el q volent, o sense voler, hem fet.

Podem fer coses millors, pitjors, o per casualitat. Pero tot ens portara a algun lloc. Aixó ens ha de donar la força necessaria per continuar endavant, confiant, en que algun dia els punts s'uniran.

I no necessito res mes, tansols la meva confiança en que si, passi el que passi, els punts s'uniran.


Salut,

Toni.

Un professor, davant dels seus alumnes de la classe de filosofia, sense dir ni una paraula, va agafar una ampolla gran de vidre, i la va començar a omplir de pilotes de golf. Després, va preguntar als estudiants si l'ampolla estava plena. Els estudiants van estar d'acord en dir que si. El professor va agafar una caixa plena de perdigons y la va buidar dins de l'ampolla. Aquestos, van omplir els espais buits que quedaven entre les pilotes de golf. El professor va tornar a preguntar de nou als estudiants si l'ampolla estava plena, i ells van tornar a respondre que si.

Després, el professor va agafar una caixa amb sorra i la va buidar dins de l'ampolla. Per suposat que la sorra va reomplir els espais buits. El professor va tornar a preguntar de nou si l'ampolla estava plena. Aquest cop tots els estudiants van respondre amb un rotund SI. El profesor, rapidament va afegir dues tasses de café a dins de l'ampolla i, efectivament, va omplir els espais entre la sorra. Els estudiants reien.


Quan els riures es van anar apagant, el professor els va dir: "Vull que us fixeu que aquesta ampolla representa la vida. Les pilotes de golf son les coses importants, com la familia, els fills, la salud, els amics, l'amor, coses que t'apasionen. Son coses que, tot i que perdessim la resta i tansols ens quedessin aquestes, les vostres vides seguirien estan plenes. Els perdigons son les altres coses que ens importen, com la feina, la casa, el cotxe... La sorra es la resta de les petites coses"
I va continuar dient:
"Si primer haguessim posat la sorra en l'ampolla, no hi hagues quedat espai pels perdigons, ni per a les pilotes de golf. El mateix passa amb la vida. Si utilitzessim tot el nostre temps i energia en les coses petites, no tindriem mai lloc per a les coses realment importants. Presta atenció a les coses que son crucials per a la teva feliçitat. Surt a sopar, juga, ves al cinema, passat-ho bé, disfruta..."

"Sempre hi haura temps per a netejar la casa, per arreglar algun desperfecte. Ocupat primer de les pilotes de golf, de les coses que realment t'importen. Estableix les teves prioritats, la resta, tansols es sorra".

Un dels estudiants, va alçar la ma i va preguntar que representava el café. El profesor va somriure i li va respondre:
"M'encanta que em facis aquesta pregunta!. El Café es per a demostrar que tot i que la teva vida sembli estar molt plena, sempre hi ha lloc per a dos tasses de café amb un amic."



No vull fer resums, que cadascú n'extregui el que necessiti extreure.

Salut!!

Toni.