dimarts, 12 de Agost de 2008
Y tú? Que quieres ser de mayor?

Us recomano un programa! es diu "Una cámara en mi casa" i com no, el donen a laSexta (els diumenges a les 21.35h)
Al programa, li donen una videocamera a un nen. I es graba a casa. No té mes misteri. Però.... com m'agrada l'espontaneitat! quina visió... aixo si que es vida... quina forma de veure les coses...
Aixó m'ha fet pensar... (Wow!!! i en plé agost... quin campeón estic fet!!) com el cervell creix avans que el cos... i creix avans, perque es podreix i es putrefecta molt mes rapid del que ens pensem... sinó, d'on cony surten tantes tonteries que tenim els adults al cap?¿
No fa gaire, ho parlava amb un bon amic... quanta gent hi ha pel món, que no té ni idea de lo morta que arriba a estar... es trist, que nois de 20 anys, tinguin com a objectiu en la seva vida, el sol fet de que arribi el cap de setmana, per gastarse en cubates la meitat del sou que els hi dona la puta fabrica on viuen recluits de dilluns a divendres... i l'altre meitat la destinen a maquear el cotxe, o en els millors dels casos, a comprarli algo a su chari... es trist, que no tinguin res mes enllá... i ovbiament, per arribar a aquest estat als 20... vol dir que la adolescencia, es com es...
No soc ningu per donar lliçons, pero SIUSPLAU, joves del món... moveu-vos... sigeu inquiets... feus-vos preguntes i busqueu-vos objectius, que donin sentit a la vostra vida.... encara esteu a temps de canviar el destí que aquesta societat ens te preparats...
I tot es tant fàcil, com fer-se la simple pregunta... I tu? que vols ser de gran?
Saluut!!
Toni.
Tags: reflexió


