dissabte, 02 de Agost de 2008
Corrales Nocturnos
Hi ha un altre planeta. Un món paral·lel
Un mon on hi domina una cultura, regida per altres lleis. El culto al cuerpo. Hi predomina la imatge, l'aparença. Res mes importa. Jo sempre aplaudeixo la gent senzilla amb vida plena de la feliçitat que dona la simplesa. Pero aixo no.
Aixó es diferent. Si no marques abdominals, si no portes una camisa molona, no ets benvingut. Les dones tapades, son unas putas estrechas... i les destapades, simplement son lo primer. Se mira teta, y se toca gratis, igual que els petons... no ho entenc... un petó no pot ser gratis... un petó te l'has de guanyar, sino de que?¿ La gent es mira, peró no es veu. Es toquen, pero no es senten. Es parlen pero no s'escolten... I no per la musica.
Hi ha tanta fredor... mirades buides... petons glaçats... Admiro a la gent que viu així, que viu per aixó. Els admiro perque jo no sabria fer-ho. No seria capaç. La Rubia con el negrako... cuanto amor... els dos xuloplayas buscant que els mirin... els autistas que ignoren que al seu voltant hi ha mes gent, i si han de saltar i trepitjar ho fan... Visca la fauna. Despres ens queixem.
Suposo que la meva fredor ve regida al nivell 0,0 de alcohol en vena... i per aixo veus aquest mon destapat, sense cap cortina. compadeixo als que necessiten de cortines per ser feliços. Em sap greu que tinguin vides tant buides.
Pero en el fons m'alegro. M'alegro marcar abdominals, tenir camises molonas y llevar cuero en el brazo... i no ser un d'ells. Passo de culturas, grups, imposicions, cànons, modes... soc un privilegiat. Puc mirar a la gent a la cara.
NOTA: Al parking, tot eren Porshes, BMW's, Audi's, cotxes decapotables... i el meu Opel brut i amb les guixades de "Lavalo que no encoje" o "Portan's al Gamper"... aixo si que es estil propi... en el fons haure de donar les gràcies al Jordi!!!
PD: Si, suposo que hi tornare.
Salut!
Toni.
