Gerard, és sens dubtes un dels jugadors amb mes  caràcter i actitud que m'he trobat mai en un camp de futbol. Te defectes, com tot nen de 13 anys...  Però les virtuts que té superen de bon tros a molt jugadors mes madurs i "formats".

Pot ser gran per molts motius... però si ho es (que ho serà) serà sobre tot, pel seu caràcter. Atrevit, creatiu... però sobretot lluitador i sacrificat. Si a això li sumem picardia i nivell  tècnic... tenim un bon producte. Falta que el sapiguem vendre com cal.

Tinc un dó, que es saber reconèixer el talent. Gerard té talent i ofici... m'agrada la idea de saber que veure de ben a prop la seva evolució, sigui on sigui.

Perque el treball el farà ser gran. Confio en les seves capacitats i en la seva presa de decisions, ell  ja sap com ha de treballar i a quin nivell.

Ànims, crack... que ens queda molt per fer... i lo millor esta per venir!



Salut!

Toni.

Tags: futbol, jugadors, manresa

Una casa de putes. Això ha estat en els ultims 3 anys el C.F. Igualada.

Si tenies la virtud (i com no, una llengua ben depiladeta a la que no rasqui quan llepis culs) podies estar-hi i a més, ocupar càrrecs de pes. Salvant a la bona gent (que tot i ser poca, eren de calitat) el CFI no es salvava de tots els mals. I per desgracia, tot tenia un clar nom. el Sr. Alavedra... gran homes (en tots els sentits) al que el seu egocentrisme el privaba de mirar mes enllà. Sap greu que un club com el Club Futbol Igualada, estigues com estava a nivells interns. Sap greu perles 4 persones que tenien ilusió i apostaven per ell... sap greu per tots els jugadors que defensen els seus colors, ja que per desgracia eren els que mes creien en ells mateixos.

Peor per sort, la vida posa a cadascú en el seu lloc. I la dimisió de Jaume Berenguer (bona persona on les hi hagui... segurament dels menys responsables de tot el que ha succeit) va probocar la reestructuració que el club necessitava. Aires nous, i gent nova, (i la que s'ha quedat, amb ganes de treballar).

Feia falta. Juanjo (tot i haver tingut els nostres conflictes) es un tio treballador, i que sap envoltar-se de gent com ell... treballadora. Per fí el CFI podra aspirar a donar el salt de calitat que desde fa anys hauria d'haver adquirit. Desde la llunyania, espero que el club sigui el que ha de ser. Un senyor club. I tot comença per fer les coses bé... i aquest pas, ja el tenen assumit i ressolt.

Ah, i no vull acabar aquestes linies agressives, enrecordant-me d'algun dels meus amics. D'aquells que no van entendre perque vaig deixar el club, i que l'unic que es van limitar a fer va ser rajarme i acusant-me de coses com trucar a jugadors... senyos, amics meus... que ES FUTBOL i qui no ho entengui, te un problema. Tot i que ni tansols va ser aixi.... lo pitjor de tot, es que aquestos que criticaven que un entrenador toqués ningu de l'Igualada, ara son uns rebotats que es dediquen a trucar a jugadors per emportarsel's a altres clubs...

SI SENYOR!!!! VISCA LA COHERENCIA!!!!!

PD: Qui se senti ofés.... que es preocupi, perque amb algu d'aquests es sentira identificat.



Salut, i molta merda.
 

Tags: futbol, igualada

Aix... si Messi parlés... si Messi tingues on escriure, segurament mes que escriure, es cagaria en tot. Segons Pep (el seu entrenador) "Messi no ha de ser qui resolgui els partits" però... mal anem si diem una cosa i fem una altre... s'ha de ser coherents, si volem que aixo sigui així, es diu i punt... que a ningú li estranyara. Pero no podem pretendre que un jugador, no pugui ser lliure dels seus actes.

Leo vol anar a les olimpiades, vol estar amb la seva selecció. I el club no el deixa...

Es poden dir mil tonteries referents a lessions, contractes, que si qui paga es el club... gilipollades. Quan juga l'Espanyola ningu es queixa. Qui es qui, per decidir el rumb de cadascú??

Ahhh... es que Leo es important... (ara si, oi Pep?) llavors millor es putejarlo i tenir-lo de morros. Clar que si! Motivació 100%

Si jo fos Leo... (i si Leo fos jo... seria un pringat)


Salut a tots els homes lliures del món...

Tags: futbol, Messi, argentina, Barça

Ultimament no se que passa, que apareixo en fotologs agenos a mi... tots ells "son", o "han estat", o en el millors dels casos "seran" jugadors meus.

Lo cert, es que l'apreci que es mereixen, no es pot expressar amb paraules. Per tant, el que fare sera dedicar un post sencer a cadascú d'ells al llarg d'aquest estiu, ja que lo minim es tenir-los en un raconet particular aqui dins.

Frank

Gerard

Roman

Res, nens, q sou grans... molt grans!

Saluuuuuuuuuut!.

Tags: sentiment, nens, jugadors

Es un diumenge normal d'estiu.... suposo que per a molts. Per a mi es el final de les meves vacances (fase 1) Dilluns torna el despertador. No em preocupa en excés.... pero em toca els nassos.

La gent per estiu (ja no parlo de vacances) es comporta de forma estranya. Tot es mes tranquil... has de fer algo? ho fas amb la calma... total... (i jo el primer)

Volia trobar una poesia referent al'estiu.... pero el que he trobat es escoria (es que lagent no sap escriure???¿¿) Aixi que si vui acabar amb algo mitjanament decent, ho haure de fer jo.

Choni era mi tia
mi tia divertida

La que siempre me decia
anda niño, deja de tocar los cojones
apaga la tele, abre los libros
y aprobecha que estas de vacaciones
para hacerl os deberes, que con alegria
te ponen tus profes, para no dejarte tranquilo noche y dia

Y ya no hago deberes
pero tampoco voi de viaje
porque ahora en vacaciones
toca apretarse los cinturones

que la cosa esta muy mala
las crisis apreta
pero nunca amarra
el que amarra es el banco
que por mucho que quieras
nunca se olvida de ti, ni de tu nuevo coche
que un astra es muy bonito,
pero no veas lo que jode


Salut, i els que podeu... Bones Vacances!!!

Tags: vacances, reflexió, queixa

Al fin, llega el Futbol.

Era inevitable que jo acabes parlant d'Argentina, i del sentiment del futbol. Es el clar exemple, sempre ho he dit... sempre ho he explicat.

Argentina té alguna cosa especial. Té sentiment. Té passió i té il·lusió...

Quilmes, es la cervessa mes venuda allà. I sempre que s'acosta un mundial o una copa amèrica li dedica un dels seus espots publicitaris. Admiro a Quilmes perque, quan fan un anunci dedicat a la selecció... l'unic objectiu que tenen és el d'unir a la gent... i no el de vendre cap cervessa... la proba esta en que en tot l'espot, no surt ni un botellí ni una minima referencia a la marca (excepte al final, clar.)

No sé... suposo que sera d'ificil d'entendre... pero jo desde que tinc us de raó, sóc argentí de sentiment... i per qui ho vulgui entendre, aqui deixo el video... val la pena.

Seguire parlant d'Argentina i de les seves perles en forma de video... val la pena.



Salut!!

Tags: futbol, sentiment, argentina

26/07/08... i jo, m'he rendit.

M'he rendit, perque he caigut en la "ditxosa" maniade fer-me un fotolog. Necessitat no hi ha cap ni una. Pero ganes si... i moltes.... em venia de gust, tenir l'espai on narrar les meves vivencies, pensaments, reflexions... i on narrar les vivencies, pensaments i reflexions dels demes, ja que segurament seran mes interessants que les meves.

Ens veiem per les xarxes. Salutacions.

PD: Espoden deixar comentaris tranquilament, sense estar registrat enlloc.

Tags: futbol, reflexió