Avui, aprofitant les meves segne svacances, i avans de marxar d'estage amb l'equip, he aprofitat el mati, per sortir a pasejar pel centre. Feia anys que no ho feia, tenia com a excusa unes compres.

Cualsevol excusa es bona per sortir a caminar, i respirar el migmatí. Els obrers taladran les boreres, un soroll caracteristic d'un dia cualsevol a les 11 del dematí al carrer.

Pero hi ha una imatge que m'ha agradat molt. Dos nens, en una plaça jugant a pilota, caient al terra i rient com condenats. Desorientats, sense tenir ni idea de quina hora era, ni que havien de fer a la tarda, simplement vivint aquell moment, disfrutant d'una estona en el parc, jugant, simplement aixó. Jugar i riure, res mes que aixo.

M'ha agradat i m'ha fet pensar molt... que maco, jo de gran, vull ser com ells.

Pares i mares del mon, compreu menys videoconsoles, i porteu-vos als nens la parc. S'ho pasaran be, no patiu.


Salut,

Toni.

Autor: Carlos

Certament, tens moltissima raò!

Salut!